SETMANA LITERÀRIA 2018

Del 23 al 27 d’aquest mes d’abril la nostra escola va fer una activitat anomenada la setmana literària on féiem activitats relacionades amb la literatura cada dia.

El primer dia disfrutàrem d’un vídeo-poema preparat pels alumnes de cinqué on es notava que se l’havien aprés molt bé.

El segon dia l’escriptora Mercé Viana ens visità al nostre col·legi, va ser molt divertit perquè li férem una ronda de preguntes i ens signà els seus llibres que nosaltres ja havíem llegit . Després férem una activitat anomenada m’agrada llegir on tu portes un llibre de la teua casa i el lliges a l’escola.

El tercer dia representàrem dues rondalles en forma de teatre. Els de la classe de sisé Una part de sisé feia «Joan Rato i l’altra «Història d’un mig pollastre». Jo pense que les dues van eixir molt bé. Després del teatre anàrem una altra vegada a m’agrada llegir, era poc de temps però al menys et diverties llegint. Per la vesprada la classe de quart també representà una obra teatral «Hansel i Gretel» i a mi m’agradà molt com ho feren.

El quart dia va ser bastant complet. Representàrem una altra vegada però jo podia repetir-la les vegades que foren. Aleshores visitàrem una exposició preciosa de les barraques de cinqué i a part ens explicaren moltes coses interessants i després anàrem a m’agrada llegir. Per la vesprada vaig tocar en la banda d’exalumnes, on tocàrem quatre peces «Amparito Roca», el «rei lleó», «els pirates del Carib» i «Ximo».

El cinqué i últim dia férem una de les coses més divertides per a mi. Unes persones vingueren a l’escola a preparar-nos jocs de fusta i la veritat és que eren divertidíssims i volguera tindre eixos jocs.

Una setmana molt divertida.

Daniel Montalt

EL TEATRE DE RÒMUL I REM

Un dia Pili ens va proposar a la classe fer un teatre sobre  la fundació de Roma, és a dir, la història de Ròmul i Rem. La idea la va agafar per que en carnestoltes anàvem disfressats de romans els xics i de romanes les xiques.

Ens va agradar i ens posàrem mans a l’obra. Ròmul sóc jo, Rem és Aitor V., els narradors són Susana i Llorenç, Faustul és Marc, Rea Silvia són Ainara i M.ª Jose, Amuli són Ian i Manel, Numitor és Pau F., els de les llums són Pau B. i Lucia, els presentadors són Rubén i Irene, el de imatges és Lucas, el del só és Hugo, els acomodadors són Joan i Aitor G. , els fills de Numitor són Jordan i Vicent, la lloba és Marta i Alba és l’apuntadora.

Estiguerem molts dies assajant i a la fi ens eixia molt bé i estàvem preparats per actuar..

El que passa en l’obra és que Amuli vol el tro del regne de Numitor, el seu germà, i ho aconsegueix matant-lo a ell i als seus fills, però Rea Silvia té dos bebés que són els descendents de Numitor i poden quedar-se en el tro i els deixa en un riu. Els troba una lloba que els amamanta i un pastor que passava per allí els veu, espanta la lloba i se’ls emporta. Un anys després, Rem té un problema i va a Numitor, que no havia mort, i allí Numitor els reconeix i Ròmul, el més major dels dos, regna i el salva el regne de les mans d’Amuli.

Durant la Setmana Literària, totes les classes de l’escola van vore la nostra obra i es quedaren bocavadats d’aquesta història i del bé que ho férem.

Daniel Montalt

 

 

 

ENS VISITA L’ESCRIPTORA CARME MIQUEL

CARME-MIQUEL-AL-MEDITERRANI-158

ENTREVISTA CARME MIQUEL

      El dia 1 d’abril, la mestra i escriptora Carme Miquel visità la nostra escola, tots els xiquets i xiquetes de l’escola ja la coneixíem perquè en els dies anteriors havíem llegit alguns dels seues llibres i havíem estudiat la seua biografia, però així i tot, veure-la en persona va ser molt emocionant i, a més, aprofitàrem per fer-li unes quantes preguntes i conèixer-la un poc millor. L’alumnat de cinqué i sisé hem fet ací un recull de les preguntes i les contestacions d’eixe dia.

     Molt bon dia Carme. Estem encantats de que hages pogut vindre a la nostra escola a estar una estoneta amb nosaltres. Ens agradaria molt fer-te una entrevista.

1.- Com se’t va ocórrer la idea de fer aquest llibre?

      El vaig fer pensant que era una activitat tradicional i que no volia que es perdera, el vaig fer pensant en que es recordara tot el procés d’elaboració de la pansa.

2.- Per què l’escenari del llibre «Un estiu a la Marina Alta» és a la comarca Marina Alta i no a altra Comarca?

      Perquè vaig viure molts anys allí i ho coneixia molt bé, és allí on jo vaig conèixer aquesta activitat, encara que també es realitza a molts altres llocs del territori valencià, per cert, ací prop, a Massarojos tenim un dels riuraus més grans.

3.- Quant de temps vas tardar en fer aquest llibre?

      Un estiu sencer.

4.- Tingueres tú la idea d’escriure’l en diferents idiomes?

      No, va ser idea de la editorial, ho pensàrem entre tots perquè a la Marina Alta viuen molts anglesos i així podrien llegir-lo i conèixer també les tradicions de la nostra terra .

5.- Els personatges del llibre tenen a veure amb coneguts teus?

      Exactament no són els mateixos, alguns dels personatges són coneguts, persones que jo vaig conèixer de menuda però al llibre tenen noms diferents.

6.- Hi ha tradició en la teua família sobre l’elaboració de la pansa?

     Si. Quan jo era xicoteta, tota la família junt a veïns i amics participàvem d’aquesta activitat.

7.- Per a escriure aquest llibre, hagueres de buscar informació o ja ho sabies tot sobre el procés de la pansa?

      No, com he dit abans jo ho sabia per la meua família i coneixia els passos a seguir, la forma de fer-ho, les cançons…

8.- Els refranys o les expressions que apareixen al llibre, els sabies, són típics de la Marina Alta?

      Si que els coneixia, són típics d’allí i jo els escoltava de menuda en boca dels meus pares i de la meua tia.

9.- Com se te va ocórrer escriure’l en primera persona?

      Perquè el protagonista és un xiquet i creia que seria més interessant que parlara ell, així al redactar-ho en primera persona, els lectors ho comprendrien millor.

10.- On vivies quan vas escriure el llibre?

      Vivia a València, però passava els estius a la Marina.

11.- Per què vas canviar la portada del llibre?

      Es va canviar quan l’editorial va decidir traduir-lo a l’anglès, vam voler canviar-la un poquet.

12.- Com vas escriure el llibre, màquina d’escriure, manuscrit, ordinador?

      Primer de tot ho vaig escriure a mà amb bolígraf, després ho vaig passar a màquina d’escriure, i finalment, ja a la segona edició ho vaig reescriure amb l’ordinador.

13.- Pensares que el llibre anava a agradar?

      Jo ho vaig fer amb tota l’estima del món i volia que el llibre agradara a tots els lectors.

14.- Com et sentires quan tingué èxit?

      Doncs em vaig sentir molt contenta i feliç perquè moltes persones l’havien llegit.

15.- Quins tipus de llibres t’agrada escriure o llegir?

      M’agrada escriure llibres de tot tipus. També m’agrada llegir llibres de tot tipus sobretot novel·les.

16.- De xicoteta escrivies llibres?

      Jo de xicoteta ja escrivia històries però el que més m’agradava era fer redaccions, m’ho passava molt bé escrivint i contant el que havia fet.

17.- Quin és el llibre que has llegit que més t’ha agradat?

      M’han agradat molts però l’últim que vaig llegir és de Gabriel Garcia Márquez i es diu “El amor en tiempos del cólera” i em va agradar molt.

18.- De tots els llibres que has escrit, quin és el que més t’ha agradat?

     El llibre que més m’ha agradat dels que he escrit és «Uns papers en una capsa».

19.- De tots els llibres que has escrit, quin és el que més èxit ha tingut?

     Si per tindre èxit entenem el més venut és “Uns papers en una capsa”, però per a mi tindre èxit és que es llisca i agrade a la gent.

20.- Què t’inspira per a posar-te a escriure un llibre?

     En les coses que me contaven de menuda i el meu entorn.

21.- Sabem que has sigut mestra. T’agraden molt els xiquets?

     Sí, m’agrada molt veure-vos aprendre, com aneu fent-se grans.

22.- Quin va ser el primer col·legi en el qual vas treballar?

     En l’escola pública de Tavernes de la Valldigna.

23.- En quin nivell d’edat treballaves sobretot quan eres mestra?

     He treballat en tots els cursos, des de primer de primària fins a segon de l’ESO.

24.- En quina escola has estat més temps?

     En el col·legi Públic 9 d’Octubre d’Alcàsser.

25.- En quants col·legis has treballat?

     He treballat en un total de 8 col·legis.

26.- Quina especialitat tenies?

    Jo era mestra de primària i donava totes les assignatures.

27.- Eren bons els teus alumnes?

     Si, eren molt bons.

28.- Els teus pares eren mestres o escriptors?

     Si, els dos eren mestres.

29.- Què t’agrada més, ser mestra o escriptora?

    El que més m’agrada és ser mestra, el d’escriptora és més una afició però que també m’agrada molt fer, però si em pregunten “tu que eres?” jo responc: “mestra”.

30.- Com vares poder compaginar el treball de mestra amb la literatura?

   Abans dedicava menys temps a escriure llibres, però  a partir de que m’he jubilat tinc més temps per dedicar-me a aquesta activitat.

31.- Des de menuda vas voler ser escriptora o, com vas decidir que volies fer aquest treball?

    M’agradava molt llegir i després vaig a començar a escriure per a que la gent puguera gaudir amb les meues històries en valencià.

32.- Quan feies el llibre de la Marina Alta, pensaves més en l’entreteniment per als xiquets o en l’ensenyament?

     Jo pensava en deixar constància de les tradicions de la Marina Alta perquè cada vegada més estaven perdent-se.

33.- Per què volgueres participar en diversos moviments socials, professionals i sindicals i en nombroses activitats de caire pedagògic?

    Perquè en aquell moment mancaven molts recursos per a l’ensenyament en valencià i calia organitzar-nos per fer una nova escola en la qual,  la nostra llengua i cultura fóren la base de l’aprenentatge.

34.- Per què vas voler ser membre fundador de la CAPPEV (Coordinadora d’Alumnes, Pares i Professors per l’Ensenyament Públic en Valencià)?

    Perquè, com ja sabeu, la CAPPEV és una fundació per impulsar i protegir el Valencià, la nostra llengua que cal protegir perquè no desaparega i junt  a altres pares, mares i mestres fundàrem aquesta associació.

35.- A la teua carrera de literatura, et vas fixar més en escriure llibres infantils, juvenils o d’adults?

     Vaig començar fent llibres infantils, després per a joves i darrerament per als adults.

36.- Quines creus que són les qualitats que ha de tenir un escriptor?

     Jo pense que llegir molt i tenir molta imaginació, especialment imaginar moltes coses i a les persones.

37.- En quin moment sorgeix el primer treball com a articulista d’opinió?   

     Estava en el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament i en la revista del sindicat vaig començar a escriure alguns articles,  després em cridaren del diari Levante i ja vaig començar a tindre una columna setmanal.

38.- Quins són els temes que has tractat als articles d’opinió?

     Molts temes com: el feminisme, ecologia, sobre la llengua, sobre l’escola, medi ambient…

39.- Per desenvolupar la tasca d’articulista d’opinió has de conèixer bé l’actualitat, quines fonts utilitzes?

     Llegir molts diaris i escoltar la radio.

40.- T’arriben els comentaris que fan els lectors dels teus articles d’opinió d’alguna manera?

     És molt difícil que m’arriben els comentaris dels meus lectors, solament m’arriben els de les persones properes.

41.- Dels articles que has escrit, quin ha suscitat més controvèrsia?

    La veritat és que no em pare a mirar quin ha suscitat més controvèrsia, però de totes maneres no ho sé.

42.- Has col·laborat en la revista All-i-Oli i també en el diari Levante-EMV, les noves tecnologies faciliten la tasca en els mitjans de comunicació escrits?

       Si la faciliten molt , perquè abans se tenia que dur l’article a la seu del periòdic i ara es pot enviar un correu electrònic. També es pot escriure a ordenador i no a mà, aleshores es tarda menys i la correcció és més ràpida.

43.- Què és el que més t’agrada de la feina d’articulista d’opinió?

     Poder expressar les meues idees i compartir-les amb el públic, amb els lectors.

44.- I per finalitzar, actualment estàs treballant en alguna novel·la?

     Ara fa poc acabe de fer un llibre per infantil anomenat “La tortuga Caterina” així que ara mateix, no estic fent cap.

Esperem que t’hages sentit bé amb nosaltres. Gràcies per donar resposta a les nostres preguntes. Ens has donat l’oportunitat de saber més de tú com a professional i com a persona. Gràcies per vindre a visitar-nos.

Fem teatre !

Els xiquets i xiquetes de cinqué també han preparat un teatre per a la Setmana Literària d’enguany , alguns d’ells fins i tot inventaren els textos ! Que us sembla? són uns artístes.

Ací us deixem un vídeo per veure les representacions, esperem que us agraden !

httpv://www.youtube.com/watch?v=WsJfc5AUhx8

 

Contes Populars

Els xiquets i xiquetes de sisé hem preparat un teatre sobre tres contes clàssics per representar-lo als amics i amigues d’infantil. Ha estat un poc ràpida la preparació i els assajos, però ho hem passat molt be tant els actors i actrius com els espectadors. Ací podeu veure les representacions, esperem que us agraden !

httpv://www.youtube.com/watch?v=-Baohzi6dyw&list

Poesias en castellano

 Els alumnes de cinquè vam inventar unes poesies en castellà i ens agradaven tant que vam pensar en fer un recital per al altres companys de l’escola. Aprofitarem la Setmana Literària i va quedar molt bé, ara us deixem ací les poesies per què també pugueu gaudir-ne.

[calameo code=00086261107b56ae2f16d lang=es width=100% height=500]